Informació legal

Servei d'atenció i defensa del client

• Ordre ECO/734/2004, d'11 de març, sobre els departaments i serveis d'atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.
• Ordre ECC/2502/2012, de 16 de novembre, per la qual es regula el procediment de presentació de reclamacions davant dels serveis de reclamacions del Banc d'Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions.
• Llei 7/2017, de 2 de novembre, per la qual s'incorpora a l'ordenament jurídic espanyol la Directiva 2013/11/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig del 2013, relativa a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum.
• Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer, modificada per la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.

Transparència de les operacions i protecció de la clientela, i altra normativa de protecció al consumidor

• Ordre EHA/2899/2011, de 28 d'octubre, del Ministeri d'Economia i Hisenda (BOE del 29 d'octubre), de transparència i protecció del client de serveis bancaris.
• Circular 5/2012, de 27 de juny, del Banc d'Espanya, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs.
• Llei 22/2007, d'11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.
• Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries.

Publicitat

• Ordre EHA/1718/2010, d'11 de juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes bancaris.
• Ordre EHA/1717/2010, d'11 de juny, de regulació i control de la publicitat dels serveis i productes d'inversió.
• Circular 4/2020, de 26 de juny, sobre la publicitat dels productes i serveis bancaris.
• Circular 2/2020, de 28 d'octubre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre publicitat dels productes i serveis d'inversió.
• Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

Préstecs hipotecaris

• Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.
• Llei 2/1994, de 30 de març, sobre subrogació i modificació de préstecs hipotecaris.
• Reial decret llei 2/2003, de 25 d'abril, de mesures de reforma econòmica.
• Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos.
• Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures urgents de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra.
• Reial decret 536/2017, de 26 de maig, pel qual es crea i es regula la Comissió de seguiment, control i avaluació que preveu el Reial decret llei 1/2017, de 20 de gener.
• Reial decret llei 5/2017, de 17 de març, pel qual es modifica el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
• Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social.
• Llei 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d'intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit (BOE d'1 d'abril).
• Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l'assegurança de dependència i per la qual s'estableix determinada norma tributària.
• Llei 1/2012, de 26 de març, per a la protecció dels drets dels consumidors mitjançant el foment de la transparència en la contractació hipotecària a la Comunitat de Madrid.
• Llei 3/2016, de 9 de juny, per a la protecció dels drets de les persones consumidores i usuàries en la contractació de préstecs i crèdits hipotecaris sobre l'habitatge (Andalusia).
• Llei 25/2015, del 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social.

Crèdit al consum

• Directiva 2008/48/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'abril, relativa als contractes de crèdit al consum i per la qual es deroga la Directiva 87/102/CEE del Consell.
• Llei 16/2011, de 24 de juny (BOE de 25 de juny), de contractes de crèdit al consum.

Condicions generals de la contractació

• Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.

Serveis de pagament

• Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2015, sobre serveis de pagament en el mercat interior i per la qual es modifiquen les Directives 2002/65/CE, 2009/110/CE i 2013/36/UE i el Reglament (UE) núm. 1093/2010 i es deroga la Directiva 2007/64/CE.
• Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera.
• Ordre ECE/1263/2019, de 26 de desembre, sobre transparència de les condicions i requisits d'informació aplicables als serveis de pagament.
• Reglament (UE) 260/2012, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de març, pel qual s'estableixen requisits tècnics i empresarials per a les transferències i els càrrecs domiciliats en euros, i es modifica el Reglament (CE) 924/2009.
• Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible.
• Reial decret llei 736/2019, de 20 de desembre, de règim jurídic dels serveis de pagament i de les entitats de pagament.
• Reial decret llei 19/2017, de 24 de novembre, de comptes de pagament bàsics, trasllat de comptes de pagament i comparabilitat de comissions.
• Ordre ECE/228/2019, de 28 de febrer, sobre comptes de pagament bàsics, procediment de trasllat de comptes de pagament i requisits dels llocs web de comparació.
• Reial decret 164/2019, de 22 de març, pel qual s'estableix un règim gratuït de comptes de pagament bàsics en benefici de persones en situació de vulnerabilitat o amb risc d'exclusió financera.
• Circular 2/2019, de 29 de març, del Banc d'Espanya, sobre els requisits del document informatiu de les comissions i de l'estat de les comissions, i els llocs web de comparació de comptes de pagament, i que modifica la Circular 5/2012, de 27 de juny, a entitats de crèdit i proveïdors de serveis de pagament, sobre transparència dels serveis bancaris i responsabilitat en la concessió de préstecs.
• Reial decret llei 11/2015, de 2 d'octubre, per regular les comissions per la retirada d'efectiu als caixers automàtics.
• Llei 19/1985, del 16 de juliol, Canviària i del Xec.

Serveis d'inversió

• Reial decret legislatiu 4/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei del mercat de valors.
• Reial decret 217/2008, de 15 de febrer, sobre el règim jurídic de les empreses de serveis d'inversió i de la resta d'entitats que presten serveis d'inversió i pel qual es modifica parcialment el Reglament de la Llei 35/2003, de 4 de novembre, d'institucions d'inversió col·lectiva, aprovat pel Reial decret 1309/2005, de 4 de novembre.
• Circular 7/2011, de 12 de desembre, de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, sobre fullet informatiu de tarifes i contingut dels contractes tipus.
• Reial decret llei 21/2017, de 29 de desembre, de mesures urgents per a l'adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria del mercat de valors.
• Reial decret llei 6/2013, de 22 de març, de protecció als titulars de determinats productes d'estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer.
• Reglament delegat (UE) 2017/565 de la Comissió, de 25 d'abril del 2016, pel qual es completa la Directiva 2014/65/UE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa als requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les empreses de serveis d'inversió, i els termes definits als efectes d'aquesta Directiva.
• Ordre ECC/2316/2015, de 4 de novembre, relativa a les obligacions d'informació i classificació de productes financers.

Fons de Garantia de Dipòsits

• Reial decret llei 16/2011, de 14 d'octubre, pel qual es crea el Fons de Garantia de Dipòsits d'Entitats de Crèdit.
• Reial decret 628/2010, de 14 de maig, pel qual es modifica el Reial decret 2606/1996, de 20 de desembre, sobre fons de garantia de dipòsits en entitats de crèdit i el Reial decret 948/2001, de 3 d'agost, sobre sistemes d'indemnització dels inversors.
• Reial decret 2606/1996, de 20 de desembre, sobre fons de garantia de dipòsits d'entitats de crèdit (modificat en part dels seus articles pel Reial decret 1012/2015, de 6 de novembre).

Normativa de diversa finalitat i àmbit

• Llei 10/2014, del 26 de juny, d'ordenació, supervisió i solvència d'entitats de crèdit.
• Llei 5/2015, del 27 d'abril, de foment del finançament empresarial.
• Llei 2/2011, de 4 de març, d'Economia Sostenible. Circular del Banc d'Espanya 6/2001, de 29 d'octubre, sobre titulars d'establiments de canvi de moneda, modificada per la Circular del Banc d'Espanya 3/2009, del 18 de desembre.
• Circular del Banc d'Espanya 6/2001, del 29 d'octubre, sobre titulars d'establiments de canvi de moneda, modificada per la Circular del Banc d'Espanya 3/2009, del 18 de desembre.

Intercanvi d'informació fiscal

• Acord entre el Regne d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional i la implementació de la Foreign Account Tax Compliance Act - FACTA (Llei de compliment tributari de comptes estrangers), fet a Madrid el 14 de maig de 2013.
• Ordre HAP/1136/2014, de 30 de juny, per la qual es regulen determinades qüestions relacionades amb les obligacions d'informació i diligència degudes establertes a l'acord entre el Regne d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional i l'aplicació de la llei dels Estats Units de compliment tributari de comptes estrangers, i s'aprova la declaració informativa anual de comptes financers de determinades persones estatunidenques, model 290.
• Directiva 2011/16/UE, de 15 de febrer del 2011, relativa a la cooperació administrativa en l'àmbit de la fiscalitat.
• Reial Decret 1021/2015, de 13 de novembre, pel qual s'estableix l'obligació d'identificar la residència fiscal de les persones que ostenten la titularitat o el control de determinats comptes financers i d'informar-ne en l'àmbit de la assistència mútua.
• Ordre HAP/1695/2016, de 25 d'octubre, per la qual s'aprova el model 289, de declaració informativa anual de comptes financers a l'àmbit de l'assistència mútua, i per la qual es modifiquen altres normes tributàries.
• Llei luxemburguesa de 18 de desembre de 2015 relativa a l'intercanvi d'informació fiscal en l'àmbit OCDE (CRS) i els seus reglaments de desenvolupament.
• Acord entre el Gran Ducat de Luxemburg i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional i la implementació de la Foreign Account Tax Compliance Act - FATCA (Llei de compliment tributari de comptes estrangers), signat el 28 de març de 2014.
• Llei luxemburguesa de 24 juliol de 2015 per la qual es ratifica l'acord anteriorment esmentat (IGA Luxemburg).

FATCA

La coneguda com a normativa “FATCA” (“Foreign” Account Tax Compliance Act”) té com a objectiu principal avançar en la lluita contra el frau fiscal internacional en establir un sistema d'intercanvi automàtic d'informació entre el Regne d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica, i el Gran Ducat de Luxemburg i els Estats Units d'Amèrica, i en què les institucions financeres han d'identificar i reportar (a l'Agència Tributària) la informació associada als comptes de titulars que siguin “U.S. Person” (Persones Nord-americanes) o “U.S. Entity” (Entitats Nord-americanes). A aquests efectes, Banca March, com a institució financera, ha de complir les obligacions derivades de l'Acord entre el Regne d'Espanya i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional i la implementació de la Foreign Account Tax Compliance Act - FATCA (Llei de compliment tributari de comptes estrangers), fet a Madrid el 14 de maig de 2014, i l'Acord entre el Gran Ducat de Luxemburg i els Estats Units d'Amèrica per a la millora del compliment fiscal internacional i la implementació de la Foreign Account Tax Compliance Act - FATCA (Llei de compliment tributari de comptes estrangers), signat el 28 de març del 2014.

A aquests efectes, es consideren U.S. Person i U.S. Entity:

• Ciutadans amb residència fiscal/permanent als EUA o països territorials nord-americans (Samoa Americana, Illes Marianes del Nord, Guam, Puerto Rico i les Illes Verges Nord-americanes).
• Ciutadans nascuts als Estats Units o a països territorials nord-americans.
• Ciutadans amb nacionalitat nord-americana o de països territorials nord-americans.
• Entitats constituïdes o procedents dels Estats Units o de països territorials nord-americans.

Si teniu dubtes sobre aquests criteris o la seva consideració a aquests efectes, visiteu la següent pàgina web https://www.irs.gov/

Per a procedir a la vostra correcta identificació, Banca March us exigirà l'emplenament i la signatura dels formularis següents, en cada cas:

• W9 per proveir el número d'identificació fiscal (TIN) d’aquelles persones considerades U.S. Persons i U.S. Entities. En cas de no aportar-lo, podríeu estar subjecte a una retenció addicional.
• W8 Ben per certificar la vostra condició d'estranger respecte dels EUA i aplicar-vos així el conveni de doble imposició amb Espanya o Luxemburg, si escau.
• W8 Ben – E per a aquelles entitats que hagin d'acreditar la condició d'estranger i l'estatus d'una entitat legal que no tingui la condició de persona nord-americana a aquest efecte. Aquest formulari s'adreça a les entitats ubicades fora dels EUA.

La classificació de U.S. Person té els següents impactes en els serveis que Banca March us pot prestar:

• No podreu obrir cap compte, ni operar amb la nostra sucursal a Luxemburg.
• No podreu obrir un contracte d’assessorament, sigui puntual o recurrent.
• No podreu obrir un contracte de gestió discrecional de carteres.
• No podreu contractar aquells instruments que en el fullet d'emissió restringeixin la seva comercialització a una U.S. Person (principalment això passa amb els fons d'inversió estrangers).

CRS

D'altra banda, l'Estàndard Comú de Comunicació Financera (“CRS” per les sigles en anglès), elaborat per l'OECD i els països del G20, té com a finalitat impedir l'evasió i l'elusió fiscal a l'estranger. Consisteix en el sistema intercanvi d'informació entre els països participants i permet a les administracions tributàries corresponents disposar de la informació fiscal dels seus contribuents en institucions financeres situades a l'estranger.

Per això, es reportaran a aquests efectes:

• Persones físiques la residència fiscal de les quals es trobi en alguna jurisdicció participant.
• Persones jurídiques la residència fiscal de les quals es trobi en alguna jurisdicció participant.
• Persones de control d'aquelles entitats no financeres passives quan tinguin residència fiscal a l'estranger.

Com a conseqüència, Banca March té l'obligació d'identificar i reportar periòdicament la informació relativa als comptes dels titulars que tinguin la residència fiscal a un país participant (per exemple, un resident fiscal a França que obre un compte a Espanya, o un resident fiscal a Espanya que obre un compte a Luxemburg), així com la dels titulars reals de les entitats no financeres passives a efectes de CRS/FATCA.

En relació amb la identificació i la comunicació d'informació de les persones jurídiques i les obligacions CRS/FATCA que els són aplicables, Banca March us sol·licitarà que declareu el caràcter d'entitat no financera activa o entitat no financera passiva de la qual en sou titular real. Per això, haureu de tenir en compte que es consideren societats passives aquelles que compleixin alguns dels requisits següents:

• Entitat l'objecte social de la qual sigui instrumentar inversions;
• Entitats en què més del 50% de la renda bruta obtinguda sigui renda passiva (per exemple, dividends, interessos, rendes provinents de lloguers);
• Entitats en què més del 50% dels seus actius posseïts procedeixin d'actius que generen una renda passiva (per exemple, accions, bons, comptes corrents, immobles);
• Aquelles entitats que no siguin “actives”.