Banca March manté la cautela davant el deteriorament econòmic i considera que difícilment s’evitarà una recessió
04 d’octubre 2022 Categoria: Banca March
- L’escenari macroeconòmic s’està refredant a passos accelerats i el principal objectiu de la política monetària consisteix a frenar la inflació sigui com sigui. La desacceleració s’intensificarà i el creixement mundial de l’any vinent es frenarà fins al +1,7 % interanual, la meitat del ritme mitjà dels darrers 40 anys.
- Tot i que Europa està aconseguint omplir les seves reserves de gas, el sobrecost assumit i la necessitat de reduir la demanda energètica castigaran l’activitat a la regió, que difícilment evitarà una recessió.
- Les fortes caigudes de la renda fixa obren finestres d’oportunitat per començar a mobilitzar els excessos de liquiditat en posicions de crèdit de curt termini.
- Encara cal ser prudents en l’exposició a la renda variable: per veure un canvi de tendència a les borses caldrà assistir a una frenada en la inflació subjacent, que permeti que els bancs centrals comencin a moderar els seus missatges agressius.
- Les caigudes a les borses han abaratit les valoracions, però cal mantenir la cautela, ja que anticipen que les rebaixes de beneficis no han fet més que començar.
L’objectiu principal de la política monetària actual consisteix a frenar la inflació sigui com sigui, i l’equip d’Estratègia de Mercats de Banca March apunta que això tindrà conseqüències negatives per a l’activitat global: "Les condicions financeres s’han deteriorat amb força i, avui dia, una recessió ens sembla pràcticament inevitable, almenys, a la zona euro." Per la seva banda, als Estats Units, el pic de creixement de l’ocupació ha quedat enrere, cosa que, unida a la pujada dels costos de finançament, també pressionarà a la baixa la demanda interna. En aquest context, les perspectives de creixement mundial es refreden a passos accelerats: al tancament de l’any vinent, els experts de l’entitat estimen que el PIB global se situarà al voltant de 4 punts percentuals per sota dels nivells previstos abans de l’esclat del conflicte a Ucraïna.
Per al 2023, el creixement del PIB mundial es quedarà en un +1,7 % interanual, nivell que representa la meitat del creixement mitjà dels darrers 40 anys. Per regions, l’economia dels Estats Units se situarà a prop de l’estancament (+0,7 %), mentre que la reactivació de la Xina serà feble. D’altra banda, anticipen una recessió més acusada a la zona euro, que començarà en el tram final d’aquest any, en què el PIB conjunt del 2023 serà negatiu (-0,2 % estimat). A Espanya, l’economia també patirà una forta desacceleració (el creixement es frenarà fins a un +1 %) i continuarà frenada: no es preveu que recuperin els nivells de PIB previs a la pandèmia fins a finals del 2023, pràcticament dos anys més tard que al conjunt de la zona euro.
La incertesa energètica és un altre risc que marcarà el futur immediat a Europa. Tot i que les reserves de gas ja s’acosten al 90 % de capacitat, el sobrecost assumit per suplir els talls de Rússia impacta les economies més dependents en termes energètics. La nota positiva és que, segons els escenaris previstos per Banca March, una reducció del 15 % de la demanda —com proposa la Comissió Europea— hauria de ser suficient per travessar aquest hivern. Tot i això, "el marge d’error és mínim i unes temperatures per sota del normal podrien dificultar la situació", apunten els experts.
El difícil paper dels bancs centrals
La inflació continuarà sent la preocupació principal i, si bé hi ha algunes notícies positives, encara queda un llarg camí fins a assolir una normalització. La caiguda del preu del cru —el Brent cotitza per sota dels nivells previs al conflicte a Ucraïna— i els senyals d’una pressió més baixa en les cadenes de subministraments globals hauran de permetre que la inflació toqui sostre en aquest tram final de l’any
Tot i això, la pujada dels costos energètics ja s’ha traslladat al conjunt de la cistella de la compra i a Banca March pensen que les taxes subjacents —les que realment preocupen les autoritats monetàries— es mantindran elevades i faran que els bancs centrals continuïn retirant estímuls. La Reserva Federal dels Estats Units continuarà reduint el balanç a un ritme de 95.000 M$ mensual i, d’altra banda, elevarà els tipus oficials fins a situar-los a finals d’any per sobre del 4,25 %.
En el cas del BCE, encara que mantindrà la mida del seu balanç, l’equip d’Estratègia de Mercats de Banca March espera un moviment similar en termes del preu del diner, que acabaria aquest 2022 per sobre del 2 %. La dificultat, en aquest cas, és que l’autoritat monetària europea haurà de ser curosa i aconseguir un equilibri complicat entre elevar els tipus d’interès i no asfixiar la capacitat de finançament dels països perifèrics.
On es pot invertir davant d’un escenari de creixement més lent i pujades de tipus d’interès
No hi ha hagut cap amagatall segur en aquest difícil 2022, en què tant els índexs de renda fixa com els de renda variable han registrat caigudes de més del 20 %. Especialment virulent està sent l’ajust de la renda fixa però, segons l’equip d’Estratègia de Mercats de Banca March, encara és massa d’hora per donar per acabades les pujades dels tipus d’interès, ja que els missatges dels Bancs Centrals i una inflació més persistent continuaran pressionant a la baixa els preus dels bons: "Històricament, perquè s’estabilitzin els tipus a llarg termini, cal que els bancs centrals anunciïn una pausa en les pujades del preu del diner, situació que no s’entreveu abans de final d’aquest any", assenyalen els experts de Banca March.
Davant d’un escenari de tipus a l’alça, cal ser pacients i selectius. L’entitat continua recomanant mantenir una infraponderació en renda fixa, però reconeix la millora substancial en els nivells de valoració i rendibilitat-risc de l’actiu, per la qual cosa aconsella començar a mobilitzar els excessos de liquiditat en posicions de crèdit de curt termini. Les millors opcions en renda fixa passen per situar-se en els terminis curts i dins dels segments de crèdit de més qualitat; en particular, el de grau d’inversió a Europa.
En renda variable, les darreres correccions han abaratit significativament els múltiples i el sentiment és ara molt negatiu, per la qual cosa s’hauria de veure un rebot tàctic. Tot i això, hi ha factors que continuen aconsellant mantenir la prudència i un posicionament caut (infraponderació). En el passat, quan arriba una recessió, els beneficis baixen de mitjana un 18 %, situació que avui encara no està posada en preu, ja que el mercat continua estimant un creixement dels beneficis mundials del +5,9 % per al 2023. Per això, els experts de l’entitat apunten que "les valoracions són atractives, però ens preocupen les revisions a la baixa dels beneficis que veurem els mesos vinents i que tornaran a pressionar els mercats".
A més, també consideren que caldrà veure una estabilització en els tipus d’interès perquè les borses puguin canviar de tendència. En el passat, la borsa va marcar de mitjana els seus mínims tres mesos després que la Fed comencés a abaixar els tipus d’interès, cosa que no esperen que passi a curt termini. Si bé tots els mercats baixistes presenten característiques heterogènies, el cert és que històricament, quan aquestes correccions de les borses coincideixen amb una recessió, les caigudes se solen estendre tant en profunditat com en durada. Com a exemple, apunten que, de mitjana, la durada dels mercats baixistes és de 14 mesos, enfront dels actuals 9.
En aquest entorn, recomanen mantenir la prudència en renda variable i consideren que per veure un canvi de tendència a les borses caldrà assistir a una moderació en la inflació —subjacent— que permeti que els bancs centrals comencin a moderar els seus missatges agressius.
"Geogràficament, mantenim la preferència per les regions menys exposades a la crisi energètica i al conflicte a Ucraïna —sobreponderar els Estats Units davant d’Europa—. Des d’un punt de vista sectorial, afavorim la inversió en sectors defensius, com la cura de la salut", apunten des de l’equip d’estratègia de Mercats de Banca March. Dins dels sectors cíclics, en què es mantenen infraponderats, mostren preferència pels financers i en tecnologia, romanen conservadors focalitzant les inversions en les companyies amb ingressos més recurrents, com ara les de programari. A més, troben oportunitats d’inversió estructurals en sectors que es beneficien d’una major preocupació global per la seguretat i, en particular, les infraestructures lligades a l’autosuficiència energètica europea i a la transició verda.
.